SORTIDA BTTERA AMB ELS "YA LLANEA" A CAN CASELLAS (I QUE NO ESTIC TANT ACAVAT COM SEMBLA, CONY!!!). 23-2-2014.

Bona tarda a tothom!!!, tal dia com avui fa 33 anys de certa xarlotada que va fer trontollar la democràcia espanistana....si, lo 23-F, o de com un ex-tinent de la Menemérita destinat a Capellades a l'any de la picor, a posteriori Tinent Coronel cap d'esquella del Generalato de llavors ens va fer passar mala nit....en fi, ara, parlem del cycle d'avui....em llevo lo mati este, després d'una setmana esgotadora culminada amb l'estrepitossa derrota del Barça ahir a Donosti i amb l'afegit dels danys col.laterals de la fastigosa reforma Laboral propugnada per la caverna i amb el suport dels  botiflers de CiU (experts en vendre la moto....)...si, rebentat i amb l'anhel de que les esquerres tornin a governar i és prenguin les "mesures oportunes" contra aquesta caterva de politicastres, financers i empresaris, aviat!!!!....collons!!! ja m'estave ratllant,jajajaja... anem al grà d'una puta vegada!!!: em llevo de bon mati per gaudir "cueste lo que cueste" d'una bona matinal de btt, i aixi ha sigut: circulació urbanita fins a Vistalegre, amb la meva bici rigida Proflex en un mati on ha glaçat i a una temperatura ja possitiva de 2ºC....alli em trobo amb els amics de Bttyallanea o la colla de les 5 Jotes: Juan, Josep Maria, José, Javi, Jordi et moi meme, lo Marcel....en l'argot de la grupetta i sense alterar l'ordre...Crack, Màquina, Discreto, Borinot, Doctor i lo Tintorro....amb absències notables ora per pringue ora per noves paternitats ora per events familiars, jejeje... són les 7'45 h. del mati, i després de fer la foto de rigor, enfilem cap a la Falconera i poc després veiem que lo pepino del carrer del Pilar han passat les machines....bona pendent que he pogut pujar amb lo plat mitjà....senderillo fins vora la finca del Fum, pisteig, i en breu "Lo cami de las Pozas", una nova textura bttera, cami agricola amb reguers tractorils, tolls d'aigua que hi caben submarins, tant es aixi, que hem tingut que atravessar un sembrat (sort que no havia lo pagés amb lo Kalashnikov, que sino deixo vidua i 357 fills, jajaja), després lo cami es civilitza i dono compte de les qualitats de la meva rigida (ha ressucitat després de quasi 3 anys en excedència) com tracciona la berra!!!...arrivem a Montbui, lo casc antic, on va veure la primera llum la meva  besàvia Maria Mussons i Aribau, i ja estem enfilant cap a Cal Barral i la pista en progresiva i pestossa pujada fins els boscos de Can Vidal i la Censada....alli he anat a roda del Màquina i el Doctor (aquest ultim amb un "gripazo" del 15 i amb una bici doble del Carrefús de 7 pinyons!!! (està esperant que li portin la seva nova Ghost Doble d'una vegada))...rodar per alli, que tantes vegades hi he passat, es un plaer, em feia recordar les meves Maratons de los Monegros o altres probes de XC xules que havia fet temps enrere....tant es aixi, que igual em venc la Specialized Doble Talle L,....poc avans d'arrivar al Tourmalet, drecera corriolera, més pista, senderó "radicular" degut al munt d'arrels que "sortien a flote" i ja som a la Portella, reagrupament, atravessem la cta. de Miralles i enfilem lo GR 172 en forma de pista....qué tinc que dir??? bona part d'aquest traçat és un trinxacames "de primer orden"....en 8 qms. pujes, baixes, tooooornas a pujaaaaaar, i després baixaaaaaar....vamos un tram multipepinero... pujem lo  Coll de Treserres, i jo amb lo plat mitjà (he quedat sorprés, malgrat l'excés d'hores de vol....)....baixant....lo penultim pepino a poteta (per prevenir un yuyu)....foto sota l'Agulla Grossa, acavant de culminar lo Grony, que no Cony, de Miralles....en fi, arrivem al Castell de Queralt (al maig fan un bon aplec) i alli decidim la ruta per anar a Bellprat i Can Caselles....lo sender ja l'havia fet varies vegades i amb l'amic Borinot decidim descobrir una nova ruta, sota les instruccions del Crack.....en efecte, ens fiquem en marxa, uns per alli i naltros per allà....cami agricola, i baixada pedregossa, amb alguns tobogans....pujem un mur tipus Tour de Flandes, pero en versió bttera,  i continuem baixant....arrivem a un punt i ens "confonem" de camí....em tirat a l'esquerre i cony!!! arrivem a Bellprat (s'hi haguessim trencat a la dreta erem a Cal Casellas en un très i no rès)....pero va be omplir lo casiller de qms....agafem la pista asfaltada fins Cal Josepet, en dolça pujada i des de alli, cami veinal, també asfaltat fins a Cal Casellas, indret d'agroturisme i restaurant, amb tota classe d'animalons (inclós un ase que em feia recordar a més d'algun politic)...lluia un Sol, que lo meu amic Borinot i jo estaven questionant esmorzar a la terrassa....en fi, al cap de 10 min. arriva la resta de l'expedició i decidim esmorzar "intramuros" al costat de la llar de foc....l'esmorzar, bé....servei amable (ens han portat entreteniments mentres esperavem l'esmorzar), pero lent també...bons productes, embotits, pà...pero a l'hora de pagar....clavada al canto, sort que els destil.lats estaven "subvencionats" degut a sengles aniversaris....a vore, potser mai em veuràn el pel per alli...el tipus de clientela per alli és matrimonis que arriven verges al susodit sacrament, i amb canalla que els hi agradi els animalons de granja...pero bé, si som positius, un lloc que puc dir que hi he estat alli (encara que no torni salvo que la "fortuna me sonria")....miro lo peluco, i cony!!! són les 12'15 h, i toca tornar a casa!!!, bueno, uns quants, per evitar qualsevol conflicte domèstic, jajaja....jo proposso de passar pel Torrent de l'Infern...pero al final on va la majoria....l'amic Màquina decideix pujar a la Roqueta i anar a Tous i jo amb la resta, pues, carretera cap al pantano de Tous i Igualada....en efecte, alli he fotut un bon repàs amb les meves qualitats de "carretero", o lo que és lo mateix, baixant a 60 per hora amb una bici de 12 kgs....asfalt i més asfalt, amb palos que no relleus, i arrivats al Molinou, em despedeixo dels meus amics i faig el ritual de la cervessa amb els altres amics, si, els carreteros de Montbui: Marce, Julio, Angel el "Maño", Gregorio, etc....una bona estona i després per corriol i cami fins a casa meva, vorejant lo Riu Anoia....en defintiva, 53 qms. de burricleta, promig sobre uns 14 per hora i amb bones, per no dir, bonissimes sensacions, tal com anuncia lo titol d'aquesta crònica. Salut i Pedals!!!