CICLO-BALANÇ 2012.

Ja s'acaba el 2012, i a manera de resum tinc que dir que aquest any vaig començar molt be i sortint amb la bici de carretera amb molta regularitat, fins que al Setembre aquesta regularitat va ser trencada per la malaltia i mort dels meus pares, tot i aixi anava sortint pero potser algun cop cada 2 setmanes. També per desconnectar he retornat a la btt més sovint. Per finalitzar aquest agredolç any també mencionar que a dia d'avui estic lesionat i no podre tornar als pedals fins Març o aixi. Com coses més satisfactories dir que continuo amb els amics del CC Eddy Mur, participant de les seves sortides en carretera, pero en vistes al 2013 alternaré la btt i la carretera; i també dir que he participat en dues Cicloturistes: TERRA DE REMENCES (ruta curta) i CICLOTURISTA TRES NACIONS, on tinc grats records. Després d'aquest entrebancs, pel 2013 no em fixo cap objectiu, aniré amb el dia a dia i improvisant...una QH?? per exemple, no sé....pero potser em tiva més una Selénika, ja veurem...l'important es gaudir de la bici i sense que ens vagi la vida. De fet quan torni a pedalar hauré de començar de quasi zero, pero no es pas el primer cop....
En definitiva, aquest 2012 es resumeix en 4570 kms de bici de carretera i 500 kms de btt.

Bons Pedals per 2013 a tots i totes!!!!

SORTIDA CARRETERA AL PONT D'ARMENTERA I LESIÓ. 6-12-2012.

La malestrugansa s'ha cebat en mi...perdo els pares en dos mesos i escaig i ara,per més Inri, em lesiono amb la bici, concretament una fractura al maleolo peroneal que em tindrà almenys 3 mesos sense sortir en bici. Amb aixó, molts projectes que tenia "in mente" possiblement se n'aniràn a pendre pel sac, i dir, de pas, que amb aquesta sortida tanco ja aquest 2012.

Avui, dia de la Constitució -amb les seves clausules quasi dictatorials i que a Catalunya ens la passem per forro...-em cito amb els companys del CC Eddy Mur, i ens trobem uns pocs. Els élite aniràn a fer el seu entrenament com cal i els moderats decidim anar a esmorzar al Pont d'Armentera. A les 8'30h. ens fiquem en marxa els amics Regino, Josep Maria, Carreño, Pere, Ernesto, Carmelo i servidor, en un mati fresquet i amb una timida glaçada, pero amb presencia del Sol Solet, jejeje....ja tirem cap a Montbui, i després d'un mes i pico sense sortir amb la flaca, vec que no he perdut l'essnecia... tot el grupet a roda meva, i ja passem per Montbui, Boscos de Can Vidal i coronem la Portella, baixada a bon ritme fins Cal Escolà, Miralles,....i agafem ja la carretera d'Esblada, tot planejant i pujant suaument, fins que la pujada s'accentua i ja estem pujant la Punta Blava, pujanda bastant enganxosa que tots coneixem....baixada fins Esblada i Querol, amb la seva gran quantitat de revolts i ons ens ha adelantat un munt de moteros, jejeje.... dolça baixada fins al Pont d'Armentera on al seu Rest. La Sort, gaudim d'un bon esmorzar on el bacallà al romesco ha sigut el rei....bon preu i servei, i tot rubricat amb sengles xupitos d'herbes. Toca tornar a casa, i com que era algo tard, decidim desfer el cami....les baixades son pujades i viceversa i on me he sentit molt a gust. Quan som per Miralles decidim que avans d'arribar a Montbui pujar el nostre Rat Penat, la Tossa de Montbui, amb 2 qms. molt durs d'ascensió...vaig pujant bé pero quan faltaven uns 300 mts per coronar, em quedo clavat amb la bici, de fet ja pujaba fent "eses", em caic de costat i tot el pes va a carregar el turmell esquerre....amb l'ajuda de l'Ernesto em reincorporo, i ja estem baixant a tot plat la Tossa, a quasi 70 qm/h...jo una mica dolorit pensant que era el cop. Al arribar a Igualada, em paro, i ja em quedo groggy del dolor...casualment aprop de Sant Agusti viu l'amic Carmelo i em diu que em passara a recollir amb la seva furgoneta. M'espero i ve el Gerard, el seu fill i m'acompanya a acasa amb la bici carregada a la furgo....em dutxo ja a casa, i m'en vaig a Urgències, on després de les radiografies i demes han determinat que la meva lesió es una fractura del peroné....aqui se m'ha caigut el Món a sobre,pero en aquesta vida s'ha vingut a lluitar i sé que costarà, pero tirarem endevant i a tornar amb la bici amb més ganes si cal, apart de ficar un pinyó del 28 a la meva flaqueta per pujar rampes mitiques i sense caure, jejeje....Salut i bons pedals i.... Bones Festes i un millor any 2013.

RETORN ALS PEDALS AMB ELS AMICS DE "YA LLANEA", ON THE ROCKS. 2-12-2012.

Ja sóc aqui (com va dir lo Paparrelles), després d'un mes sense donar als pedals, i per circunstàncies molt doloroses, degut a la malaltia i posterior mort de la meva mare, amb lo qual quasi finiquitem un any horrible per la meva familia. Es el moment de tornar a la normalitat i desfogar-se, en aquest cas, amb la meva adicció als pedals, una gran teràpia, per cert.

Aquest matí m'he llevat i he observat que el Mercuri (res a veure amb la trama corrupta que assetja els consistoris de Sabadell i Montcada i Reixach, Sotil, Marcial, Cruyff i Neeskens, jajajaa) estava marcant -5ºC. En principi la meva intenció era sortir en carretera amb els amics del CC Eddy Mur, pero he descartat l'oferta en pos de protegir el meu esquelet d'alguna caiguda degut al ferm lliscós que ha propiciat aquesta glaçada...rumio una mica, i qué carai!!! amb els amics del BTT Ya Llanea m'he afegit per fer una sortida amb la Burricleta Doble. En efecte, al barri de Vistalegre, previ escalfament pel parc Fluvial del Riu Anoia, em cito amb els amics, Javi, Curro, Joan Carles, César, Juan i moi meme. A les 8'10 h. ens fiquem en marxa en un mati glacial i assolejat i atravesem tota la Falconera per afrontar el pepinillo urbanita que hi ha per alli, tram de sender fins a Cal Fum, i pista i sender un pèl ondulat fins el poble de Montbui, atravessem lo poble este i agafem ja la pista paralela a la cta. de Miralles, tot pujant suaument, i reventant els tolls glaçats "creeeeck, creeeeck,....", arrivem al Tourmalet, i els més cautes fan el tram de sender i jo a pujar el pepino per després baixar per pista fins a l'altura de la Censada, tram de sender amb arrels fins la Portella i reagrupament...atravessem la carretera i enfilem ja el GR fins el castell de Queralt: qué tinc que dir!!! tram pistero pero que en 10 qms es salva un bon desnivell acumulat....puuuuujaaaaa, baixaaaaaa...al menys amb 4 pepinos on hem tingut que ficar tot el ferro, tinc que confesar que hi ha algun tram que m'he quedat clavat i tot!!!, en definitiva...tram dur de collons, a la que has baixat ja estàs pujant....tram cimentat fins el castell de Queralt i agafem el mega-sender fins a la cta. de Bellprat, quina delicia!!! els trams de solei ben glaçats, lo més semblan a un congelador....amb trams revirats, trams trialers on jo anava a "camara lenta" pero força bé...més sender afaitat pel pagès de torn i lo seu monstre mecànic, vamos, lo tractor... i com guinda un tram super-tècnic lliscós pel glaç amb rierol inclós, on he tingut que fer peu un tram, i evidentment, el seu final amb un mur que hem tingut que fer a poteta per lo inciclable del terreny....potser amb un pinyó de 60 dents igual es pujaria, jejejee....sortim a la carretera de Bellprat i ens adonem de que el Curro porta una roda punxada, inflada al canto per sortir del pas i també donem compte de cert company que per la seva edat haurà d'anar al uroleg, jajaja....atravessem Bellprat pels seu bell mig, i la pista de starratto fins Cal Caselles i trenquem fins al Restaurant Cal Maginet en bona baixada,on ens esperava l'amic José, que per assumptes episcopals o potser hiverna com el osset Mimosín, s'ha afegit al contundent esmorzar que ens hem ventilat: pernil, formatge, fuet, pa torrat, amanida, botifarra, cansalada, xai, alioli, postres de music, vi, gaseosa, café i octans, jejejeje... bon esmorzar, on al inici la mestressa ens ha donat una petita reganyina (hem arrivat passat les 11h), pero que al final ens han brindat un bon servei. Son quasi les 12'30 h. i es fa tard per tornar a Igualada, o sigui, que tornem a casa per asfalt i a bona velocitat (he arrivat a ficar la meva burricleta a 60 per hora), passant per l'Eucaria, Tous, el Pla de la Massa i alli ens despedim, encara que jo m'arrivo al poligon d'Igualada a veure si havia algun company de la colla de carretera fent la cervessa,pero que al final no ha sigut....Sensacions, bastant bé, encara que la falta de forma i els 4 kgs que he guanyat degut a aquesta mala época que he i estic passant han passat algo de factura, inclós he arrivat a tenir rampes a les cames. La sortida, 53 km. i un promig una mica superior als 14 km/h. Ara es el moment de tornar a ser més regular amb la bici, i com havia dit per aqui, alternant la btt i la carretera, encara que si aquest hivern que s'atansa es com el dia d'avui hi haurà btt per rato. Salut i pedals!!!