DE BTT PER SUBIRATS, AMB L'AMIC ANTONIO I UN MONTCAU, MARCHANDOOOO... 8-6-2013.

Subirats, lo municipi més extens de l'Alt Penedés, amb 56 km2, un indret molt maco amb molta vinya, tan propia d'aquella comarca, i tot a base de diseminats, masies, poblets, etc...com Lavern, Ordal, Sant Pau, Can Cartró, El Pago, etc...i amb el Montcau com punt culminant de Subirats amb els seus 628 mts d'altitud...pero no he vingut a parlar de geografia, jejeeje...
Amb lo meu amic de Sant Pau de l'Ordal, l'Antonio, ja portavem de cap fer una sortida de flaca per aquels indrets pujant a la Creu de l'Aragall, Begues, Rat-Penat, etc...pero la previsió del temps no era gaire alentadora i vem acordar fer una ruta bttera per si plovia aquell dia...almenys amb les rodes grosses es un altre cantar, i aixi ha sigut, perque la pluja ens ha enxampat de plé, jejeje...
Després de mig hora amb el cotxe, em presento al Pago, un diseminat de Subirats, tot just quan la N-340 comença a pujar l'Ordal...alli em trovo l'Antonio, tot un biker i carreteru pero de gran nivell, i a les 7h i amb el cel encapotat i una fresqueta impropia del mes de Juny ja comencem a rodar...anem pujant per pista de terra entre boscos i arrivem a un tallafocs on s'inicia un sender que amb les pedres mullades feia patinar la bici, de fet per alli ja estaben caient gotes... tram inicial a pota per la pendent en pujada, i després el sender es torna més potable pero amb el perill de les roques mullades...una mica de pista i un corriol molt divertit que ens duu a la Muntanya Vidrers...seguim per pista tot baixant i arrivem al Pla de Cal Revella on comença a ploure una mica més en serio...atravessem la N-340 i per cami veina arribem a la Masia de Cal Revella, girem a la dreta per una pista de terra, per Can Rial i poc avans d'arrivar a l'Ordal trenquem per un tram del GR-5...caminet molt maco, pero que la seva pujada es va accentuant una mica...algun tram de sender, i sortim a la pista, aixo si, de molta pedra solta... anem pujant suaument fins que fem el tram final, 2 kms d'ascensió al Montcau per una pista megadesfeta, vamos, com una trialera ampla i amb una pujada inicial molt dura, que he tingut que fer alguns trams a peu, perque em quedava clavat...aixo ho atribueixo al mal estat del ferm, ja que després hem fet un tram cimentat amb bona pendent i pujava molt millor...acabat aquest tram altre vegada la maleida pista desfeta...na fent, a peu, en bici....en fi, entre boires i un fred de collons arribem al cim del Montcau, en 1 h. ja haviem fet 12 kms....toca baixar, i per la pista trialera, tot xino xano i amb compte i arribem al Coll del Portell, cruilla on neixem camins que van a Gelida, Vallirana...i naltros agafem el de l'Ordal....baixada molt pronunciada i no ho veia clar per lo desfeta que estava la pista...un ratet a peu per evitar algun accident...i quan le pendent es suavitza, damunt la bici  on arrivem a una pista molt millor i a tot plat fins que ens enxampa un xafec de can Déu....son les 9h i decidim parar a esmorzar a l'Ordal, on arribem ben xops...mentres va caient el xafec, l'Antonio i jo gaudim d'un bon esmorzar al Rest. Cal Min, on s'ha anat omplint de gent....servei eficient i preus super-ajustat...un lloc per tenir en compte....fem sobretaula mentres plou i a les 10'45 h. veiem que escampa i fem la tornada, decidint de fer una ruta rodadora per culpa de la pluja...pujem al cap damunt del poble, passem per la Masia de Cal Revella, i al cami del Cementiri, fang d'aquell que clava la bici....quina merda!!! jajaja...amb un pal hem tingut que treure el fang acumular al pont de la forquilla entre renecs, jejeje...despres el ferm ja no es tant fangós i per cami passem per Can Sala i la bonica masia de Can Mata del Rec...per sender arribem a Sant Pau de l'Ordal, atravesem el bonic poble del meu amic...i per camins entre vinyes amb fanguet i forces tolls d'aigua arribem a Sant Sebastià dels Gorgs, per asfalt pujem a Sant Cugat Sesgarrigues i trenquem per un cami veinal fins Avinyonet...allà agafem un a pista en suau pujada que en durà  al Puig Rodó, per llavors baixar fins a Cantallops on agafem la N-340 i pel voral arrivem al punt de trobada, al Pago, amb temps de fer una cerveseta...la ruta, 52 kms diferenciada en dos parts, la primera molt tècnica i la segona rodadora...sensacions per mi...no estic gaire habituat a les pedres soltes, tambe val a dir que no habien traçades netes, pero be, caminar també es bo per la salut....després d'esmorzar la cosa ha canviat...en definitiva, una bona matinal, malgrat la pluja i el fang, i en millor companyia. Salut i pedals!!!!