La malestrugansa s'ha cebat en mi...perdo els pares en dos mesos i escaig i ara,per més Inri, em lesiono amb la bici, concretament una fractura al maleolo peroneal que em tindrà almenys 3 mesos sense sortir en bici. Amb aixó, molts projectes que tenia "in mente" possiblement se n'aniràn a pendre pel sac, i dir, de pas, que amb aquesta sortida tanco ja aquest 2012.
Avui, dia de la Constitució -amb les seves clausules quasi dictatorials i que a Catalunya ens la passem per forro...-em cito amb els companys del CC Eddy Mur, i ens trobem uns pocs. Els élite aniràn a fer el seu entrenament com cal i els moderats decidim anar a esmorzar al Pont d'Armentera. A les 8'30h. ens fiquem en marxa els amics Regino, Josep Maria, Carreño, Pere, Ernesto, Carmelo i servidor, en un mati fresquet i amb una timida glaçada, pero amb presencia del Sol Solet, jejeje....ja tirem cap a Montbui, i després d'un mes i pico sense sortir amb la flaca, vec que no he perdut l'essnecia... tot el grupet a roda meva, i ja passem per Montbui, Boscos de Can Vidal i coronem la Portella, baixada a bon ritme fins Cal Escolà, Miralles,....i agafem ja la carretera d'Esblada, tot planejant i pujant suaument, fins que la pujada s'accentua i ja estem pujant la Punta Blava, pujanda bastant enganxosa que tots coneixem....baixada fins Esblada i Querol, amb la seva gran quantitat de revolts i ons ens ha adelantat un munt de moteros, jejeje.... dolça baixada fins al Pont d'Armentera on al seu Rest. La Sort, gaudim d'un bon esmorzar on el bacallà al romesco ha sigut el rei....bon preu i servei, i tot rubricat amb sengles xupitos d'herbes. Toca tornar a casa, i com que era algo tard, decidim desfer el cami....les baixades son pujades i viceversa i on me he sentit molt a gust. Quan som per Miralles decidim que avans d'arribar a Montbui pujar el nostre Rat Penat, la Tossa de Montbui, amb 2 qms. molt durs d'ascensió...vaig pujant bé pero quan faltaven uns 300 mts per coronar, em quedo clavat amb la bici, de fet ja pujaba fent "eses", em caic de costat i tot el pes va a carregar el turmell esquerre....amb l'ajuda de l'Ernesto em reincorporo, i ja estem baixant a tot plat la Tossa, a quasi 70 qm/h...jo una mica dolorit pensant que era el cop. Al arribar a Igualada, em paro, i ja em quedo groggy del dolor...casualment aprop de Sant Agusti viu l'amic Carmelo i em diu que em passara a recollir amb la seva furgoneta. M'espero i ve el Gerard, el seu fill i m'acompanya a acasa amb la bici carregada a la furgo....em dutxo ja a casa, i m'en vaig a Urgències, on després de les radiografies i demes han determinat que la meva lesió es una fractura del peroné....aqui se m'ha caigut el Món a sobre,pero en aquesta vida s'ha vingut a lluitar i sé que costarà, pero tirarem endevant i a tornar amb la bici amb més ganes si cal, apart de ficar un pinyó del 28 a la meva flaqueta per pujar rampes mitiques i sense caure, jejeje....Salut i bons pedals i.... Bones Festes i un millor any 2013.
sábado, 8 de diciembre de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Quin porronet. Bones Festes Marcel !!!
ResponderEliminar