RETORN ALS PEDALS AMB ELS AMICS DE "YA LLANEA", ON THE ROCKS. 2-12-2012.

Ja sóc aqui (com va dir lo Paparrelles), després d'un mes sense donar als pedals, i per circunstàncies molt doloroses, degut a la malaltia i posterior mort de la meva mare, amb lo qual quasi finiquitem un any horrible per la meva familia. Es el moment de tornar a la normalitat i desfogar-se, en aquest cas, amb la meva adicció als pedals, una gran teràpia, per cert.

Aquest matí m'he llevat i he observat que el Mercuri (res a veure amb la trama corrupta que assetja els consistoris de Sabadell i Montcada i Reixach, Sotil, Marcial, Cruyff i Neeskens, jajajaa) estava marcant -5ºC. En principi la meva intenció era sortir en carretera amb els amics del CC Eddy Mur, pero he descartat l'oferta en pos de protegir el meu esquelet d'alguna caiguda degut al ferm lliscós que ha propiciat aquesta glaçada...rumio una mica, i qué carai!!! amb els amics del BTT Ya Llanea m'he afegit per fer una sortida amb la Burricleta Doble. En efecte, al barri de Vistalegre, previ escalfament pel parc Fluvial del Riu Anoia, em cito amb els amics, Javi, Curro, Joan Carles, César, Juan i moi meme. A les 8'10 h. ens fiquem en marxa en un mati glacial i assolejat i atravesem tota la Falconera per afrontar el pepinillo urbanita que hi ha per alli, tram de sender fins a Cal Fum, i pista i sender un pèl ondulat fins el poble de Montbui, atravessem lo poble este i agafem ja la pista paralela a la cta. de Miralles, tot pujant suaument, i reventant els tolls glaçats "creeeeck, creeeeck,....", arrivem al Tourmalet, i els més cautes fan el tram de sender i jo a pujar el pepino per després baixar per pista fins a l'altura de la Censada, tram de sender amb arrels fins la Portella i reagrupament...atravessem la carretera i enfilem ja el GR fins el castell de Queralt: qué tinc que dir!!! tram pistero pero que en 10 qms es salva un bon desnivell acumulat....puuuuujaaaaa, baixaaaaaa...al menys amb 4 pepinos on hem tingut que ficar tot el ferro, tinc que confesar que hi ha algun tram que m'he quedat clavat i tot!!!, en definitiva...tram dur de collons, a la que has baixat ja estàs pujant....tram cimentat fins el castell de Queralt i agafem el mega-sender fins a la cta. de Bellprat, quina delicia!!! els trams de solei ben glaçats, lo més semblan a un congelador....amb trams revirats, trams trialers on jo anava a "camara lenta" pero força bé...més sender afaitat pel pagès de torn i lo seu monstre mecànic, vamos, lo tractor... i com guinda un tram super-tècnic lliscós pel glaç amb rierol inclós, on he tingut que fer peu un tram, i evidentment, el seu final amb un mur que hem tingut que fer a poteta per lo inciclable del terreny....potser amb un pinyó de 60 dents igual es pujaria, jejejee....sortim a la carretera de Bellprat i ens adonem de que el Curro porta una roda punxada, inflada al canto per sortir del pas i també donem compte de cert company que per la seva edat haurà d'anar al uroleg, jajaja....atravessem Bellprat pels seu bell mig, i la pista de starratto fins Cal Caselles i trenquem fins al Restaurant Cal Maginet en bona baixada,on ens esperava l'amic José, que per assumptes episcopals o potser hiverna com el osset Mimosín, s'ha afegit al contundent esmorzar que ens hem ventilat: pernil, formatge, fuet, pa torrat, amanida, botifarra, cansalada, xai, alioli, postres de music, vi, gaseosa, café i octans, jejejeje... bon esmorzar, on al inici la mestressa ens ha donat una petita reganyina (hem arrivat passat les 11h), pero que al final ens han brindat un bon servei. Son quasi les 12'30 h. i es fa tard per tornar a Igualada, o sigui, que tornem a casa per asfalt i a bona velocitat (he arrivat a ficar la meva burricleta a 60 per hora), passant per l'Eucaria, Tous, el Pla de la Massa i alli ens despedim, encara que jo m'arrivo al poligon d'Igualada a veure si havia algun company de la colla de carretera fent la cervessa,pero que al final no ha sigut....Sensacions, bastant bé, encara que la falta de forma i els 4 kgs que he guanyat degut a aquesta mala época que he i estic passant han passat algo de factura, inclós he arrivat a tenir rampes a les cames. La sortida, 53 km. i un promig una mica superior als 14 km/h. Ara es el moment de tornar a ser més regular amb la bici, i com havia dit per aqui, alternant la btt i la carretera, encara que si aquest hivern que s'atansa es com el dia d'avui hi haurà btt per rato. Salut i pedals!!!