CICLOTURISTA 3 NACIONS. 17-6-2012.

La meva tercera Cicloturista, i de un bon nivell, ja comencem a aixecar una mica el llistó. També ha sigut un cumul de primers cops: el meu sostre en bici (els 2407 mts. del Coll d'Envalira), la pedalada "de pagament" més llarga en qms, el primer cop que pedalo pel extranger (Andorra i França), en fi... molt emocionat i orgullós de ser finisher en aquesta Pedalada. Com nota negativa, la Organització no ens va dispensar dutxes i... cervessa a l'arrivada, en definitiva, podria ser millorable... i aixó es lo que m'ha decepcionat.

S'imposa matinar per cobrir les quasi 2 h. de cotxe fins Puigcerdà.... amb els meus companys Paco, Regino, Juan, Ernesto i servidor ens fiquem en marxa a les 5h. de la matinada, pas del Tunel del Cadi amb els seus 12'25 Euros de Peatge, una vergonya, de debó, per 5 qms de tunel, i arrivem a Puigcerdà amb temps sobrat per retirar els dorsals, muntar les bicis i esmorzar coca amb xocolata desfeta, una gentilessa de l'Organització. A les 8h, quasi 800 ciclistes ens fiquem en marxa per afrontar la 3 Nacions, sortida endiablada baixant de Puigcerdà, on s'havia d'anar amb compte pels agonies de torn... a tot plat fins Palau i Sansor, vencent un repetxó una mica enganxós, i baixant a Bellver a velocitats de vertigen, fregant els 60 km/h... poc després agafo la roda d'una grupeta de Piera i uns quants del meu club, i placidament anem rodant i atravessant els tunels, on em venen ganes de pixar i tinc que parar per nassos, jejeje.... pixada al canto, i, es clar, ja he perdut la roda dels companys... tot solet vaig planejant cap al Pont de Bar i poc avans d'arribar a la Seu, trobo un accident ciclista, amb varies bicis implicades, per sort l'ambulancia ja era present... una bona montonera. Arribo a la Seu d'Urgell, miro el rellotge, i fins alli havia fet un promig de 37 km/h, fantàstic!!!  alli canvio el xip i per reservar forces, cap a la frontera fent cadencia amb el plat petit, per una carretera força transitada i amb desviaments per obres. Ha hagut un tram on he tingut que anar pel voral, uns 3 qms., donat que la carretera estava aixecada... atravesso la Duana i poc després la frontera andorrana, i vaig seguit a roda de 3 ciclistes pujant cap a Sant Julià de Loria, Santa Coloma, i ja agafem la variant d'Andorra la Vella en suau pujada... parada a l'Estadi Comunal per avituallar-se a conciència, i em trobo els companys Isidre i Juan, el Regino ha seguit endavant...menjo i bec, per afrontar el port d'Envalira. Comencem a pujar el rampot del Roc Blanc, a les Escaldes, i pujant progresivament fins Encamp, alternant alguna rampa, Canillo, amb la seva pujada pestosa en linia recta tant com allargava la vista, i amb una relació comoda, quedaba molt per pujar.... avituallament per alli, i a beure.... seguim per un tram de fals pla fins Soldeu, i a la seva gran paella un altre tram durot i enganxós, on a les afores disfrtuo d'un altre avituallament... ja estavem a uns 1800 mts d'altitud, tram suau de pujada, i poc després ja comença l'ascensió al temible Port d'Envalira... amb diverses paelles i algun tram recte una mica pessat, jo evitaba mirar cap a amunt, per no agafar una depre, jejeje... es va guanyant altura i amb un vent fresquet que ens ajuda a vencer el mal d'altura... finalment, després de quasi 2h y mitja d'ascensió des de Andorra la Vella, culmino la pujada a Envalira i amb record personal d'altitud... bon avituallament, on vec gent repossant després del tute... mig pajaritos, jejeeje...ja toca baixar al Pas de la Casa, i en 10 kms baixem un desnivell d'uns 400 mts. amb forces paelles i cap als girs a la dreta amb un vent lateral un tant perillós. Arribo al Pas de la Casa, travesso la frontera francesa, i una altre decepció... abans França presumia de carreteres ben asfaltades, pero enguany la realitat és ben diferent, el legat de Sarkozy ha consistit en carreteres amb falta de manteniment, amb regateres i tot, apart dels taps de claveguera per la meva mà... carretera en baixada i més paelles i per més Inri, força transitada, sobretot de motos, vaig baixant i toca pujar ja al Coll del Puymorens, pujada molt guapa i amb una carretera amb un bon voral, apart d'ampla i sense corves, que en baixant tot lo contrari, un munt més de paelles, pero que he baixat més rapid per l'ausència de vent. Arrivo a la vall, al poble de Porté i tot planejant i baixant a tot taco arribo a la Tor de Querol, passo per Enveig, Ur i fins Bourg-Madame, ja a roda d'uns pocs ciclistes, i amb el vent de cara, fem aquest curt tram que sens ha fet llarg, atravessem la frontera franco-espanyola i ja som a Puigcerdà, on tenim que pujar 2 qms fins a meta, la visió de l'Envalira se m'ha tornat a reproduir, jejejee... arrivada a meta, entrego el xip, em prenc un Aquarius i un parell de entrepanets, recullo el diploma... 142 qms. i 6 h. de pedaleig real, i empipat perque s'havia acabat la cervessa i no hi havien dutxes. Allà em trobo el Paco, que ha vingut en el meu cotxe, i ha fet la ruta en 5h, tot un màquina,´vec a l'Isidre que ha arriba poc després de mi, i més tard el Regino i el Juan, que han arribat 15 min. avans que jo, i ja estavan guardant les bicis a la furgo. Molt content per lo succeit, i aixó ja serà el trampoli per afrontar reptes una mica més grans, aixo si, procurant sortint en bici de manera constant. Salut i Pedals!!!