Lo que m'agrada del Club Eddy Mur es que hi han grups, sigui btt o carretera, on hi han seccions de molts nivells i no costa gens triar el teu. Avui m'he citat amb la grupeta de carretera amb la que vaig habitualment (la resta han fet btt) i hem decidit anar a Castellfollit de Riubregós a esmorzar. El dia ha arrencat assolejat i fred, i servidor, en companyia dels amics Fontana, Israel, Pere, Carmelo, Regino, Jordi, Gemma, Ramón, Paco, Ernesto i Josep Maria ens em ficat en marxa aixó de les 8'30h. Enfilem pel lateral de la A-2 i ja foto el primer pal, solet vaig fins Sant Genis, Jorba... al trencall de Rubió m'atrapa el Paco i a continuació la resta del grup. Paco va a tot drap per reservar la taula per esmorzar... i jo començo a perseguir-ho a la pujada de Copons, pero no hi ha hagut manera, jejeje... vaig pujant plàcidament i al arrivar a Sant Puvim ja trobem la boira segarrenca (boira espesa que arriva a ser gebradora en ple hivern, propia de l'Alta Anoia i la Segarra), en aquest cas era pixanera i humida. Paro a Prats de Rei a esperar els companys i junts arrivem a Calaf enmig d'una boira espesa i amb poquisima visibilitat. A mi la tendinitis que pateixo em comença a donar guerra -pero em sembla que ja m'he acostumat, en fi- i agafem un desviament per les obres del desdoblament del Eix Transversal molt perillós per a mala visibilitat, passem per Cal Sugranyes i el grup el perdo de vista, jo m'ho prenc amb calma i vaig baixant tranquilament amb la carretera humida i quasi glaçada. Arrivo a Castellfollit i tots junts disfrutem d'un bon esmorzar a Cal Pep, on he pogut saludar a vells amics que tinc per allà, ja que de fet, es un poble on tinc molta coneixença i m'aprecien molt. Bon esmorzar i bon rotllo entre tots i dedicim tornar a Igualada, desfent el cami fins Calaf, on jo ja surto disparat i en plàcida pujada per fals plans i el repetxó de Cal Sugranyes, i el fred... bons aliats per pedalar i com enemiga la boira... arrivo a Calaf i m'espero 5 min a que arribin els meus amics, i continuem planejant i a tot plat fins a Sant Marti de Sesgueioles, on a Pereres l'amic Fontana pateix una caiguda per una estrebada de cadena... afortunadament sense consequències. Després de l'ensurt baixem a tota pastilla fins Veciana i Copons, Jorba, Sant Genis i arribada a Igualada amb temps de recuperar sals, jejeje... la sortida d'avui, 80 qms, i un promig discret degut a la boira i demés, pero una nova experiència -i perillosa- de pedalar amb boira i fred. Ara, potser, tinc una breu aturada amb la bici (sopars d'empresa, Nadal,...) i si som positius, aquest periode sera ideal per guarir-me la tendinitis de l'hombro dret... una mica de repós no està malament. La pròxima sortida no sé si ja serà de btt, ja que serem de ple al rigorós hivern. Salutacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario